Blog

Us deixem la crònica de l’excursió realitzada per en Ximo.

Dissabte a la nit vam anar cap a un petit poble de l’Alt Urgell, a Aravell, on teníem llogada la casa rural de Cal Gol per passar la nit. En arribar ens va rebre molt amablement la Lourdes que va estar molt pendent de nosaltres al llarg de tota l’estada. Diumenge a les 9:30 havíem quedat amb els altres tres grups que es van apuntar: 3 de Girona (Joan, Sergio i Juan), dos de Lleida (Francisco i un amic) i tres de Sant Cugat (Carles, Chema i César) , que se sumaven amb 4 que vam venir en representació del Col·legi Major Pedralbes (Ximo, Edu, Josep i José María).

El punt de partida era el golf d’Aravell d’on vam començar a rodar en direcció a Bellestar. El tram de pujada era d’uns 10 km, on creuem el camí a peu a l’altura de Cal Roger. A mesura que anàvem pujant podíem contemplar la vall del Segre que limita la vessant nord de la serra del Cadí-Moixeró. Quan vam arribar a la Collada de la Torre (el punt més alt de la jornada amb 1,611 m) de la muntanya vam fer una parada per dinar. Allà vam tenir una estona molt agradable en la que compartirem les anècdotes de la pujada i vam recuperar forces. Després d’uns 45 minuts de descans seguim la ruta.

Començava la baixada per l’altra cara de la muntanya que ens conduiria després d’un tram més planer fins al punt d’inici. Durant la baixada vam poder veure les vistes des de la part nord de la muntanya que donaven al Pirineu andorrà ja alguns llocs emblemàtics del Camí d’Andorra com és el barranc de la Cabra Morta. El paisatge i l’entorn eren típics de la millor postal pirinenca: ens creuem amb vaques i cavalls, rierols i boscos frondosos. Un cop arribem a la llera del Valira seguirem el GR-7 fins Anserall on pujarem lleugerament per trobar la Borda Cadena i creuar el dipòsit de Montferrer i Castellbó. Poc després ja érem a Bellestar, a pocs quilòmetres des d’on havia arrencat l’expedició.

En arribar, vam anar a la casa rural on vam poder menjar i gaudir d’una bona conversa amb la resta de participants on sorgien amb naturalitat les diferents experiències de la jornada. Tots teníem una mateixa conclusió: cal repetir aquestes rutes pel Camí d’Andorra! I així va sorgir la idea de fer una travessa integral en bicicleta de muntanya de tot el camí: esperem que aquesta iniciativa pugui veure la llum el proper estiu. Us mantindrem informats!