Entrevista amb Pau Borrell
Quan et vas aficionar a la màgia i per què?
Devia tenir quatre anys quan vaig aprendre el primer joc de mans. Poc després vaig anar a un curs d’iniciació a la màgia en una escola de Girona; recordo que era un dels assistents més joves. Al curs hi vaig anar amb en Nil, amb qui poc després formaríem els “Vilobí Màgics”. M’imagino que la meva afició a la màgia va estretament lligada a la passió pel teatre. Per mi l’efecte màgic és secundari: dedico més temps a la posada en escena i en pensar com presentar-lo al públic.
Com definiries la màgia?
No et sabria definir el concepte. El que tinc clar és que ha evolucionat molt… Abans la gent creia que el mag realment posseïa poders. Avui el públic és molt escèptic i, tret de l’audiència més jove, la gent només sospita en com “te la pot haver colat”. Avui, un il·lusionista rarament és admirat pels seu repertori; la gent busca un showman que vesteixi els jocs de mans amb carisma i carácter propi.
Alguna anècdota de la teva trajectòria?
Recordo amb especial il·lusió una de les nostres primeres actuacions; va ser el setembre de 2007 a la plaça del poble, on hi van assistir prop de 400 persones. També destacaria la nostra aparició al “Tienes Talento” del canal Cuatro i el primer premi de la categoria Nous Talents en el 7è concurs de Màgia Li Chang, celebrat a Badalona el febrer de 2009. Com a anècdotes recents, l’actuació per LostFrequencies a Sutton o The Vaccines a Razzmatazz.
Quin moment del dia és per a tu màgic i per què?
Cada moment té el seu encant especial. De totes maneres, la primera hora del matí té un aire diferent. No acostumo a despertar-me gaire aviat normalment (si es pot apurar fins les 9:10…), però els dies que ho faig, després de llevar-me del llit, obro la finestra i trec el cap per veure com desperta el dia poc a poc.
De gran vols ser professor, mag o ambdues coses?
No ho tinc gens clar. Sempre he sigut un somiatruites i, tot i que podria compaginar la docència amb la màgia, intueixo que acabaré seguint un altre camí…
El teu millor truc?
Enlloc de truc, jo parlaria d’efecte. Potser el més sorprenent és la teletransportació d’objectes o la desaparició de persones. Vigileu amb mi, encara no em coneixeu del tot.