Comença la lliga interna de Pedralbes
Un any més, la lliga interna ha començat. Cinc equips capitanejats per Joan Marquès, Pablo Pemán, Xavi Blavia, Dani Bonsfills i Javi Martínez, s’enfrontaran al llarg d’aquests mesos per conquistar el títol costi el que costi. El primer partit va enfrontar la passada setmana als equips de Marquès i Pemán, encara que aquest últim va ser substituït per Blavia. El resultat va quedar molt ajustat. Va guanyar l’equip de Marquès per 11 a 12, qui després de finalitzar el partit va declarar: “Ha estat una victòria molt disputada, que tant es mereixia un equip com l’altre, tot i que estem molt contents del partit que hem fet … En l’últim minut es ens han posat els pèls de punta quan Jan Cañada ha efectuat aquest immens xut que ha anat al pal, per la qual cosa podríem haver quedat empatats perfectament. Crec que destacaria el seu paper en el partit, ja que ha sabut complir amb el que el seu equip necessitava en cada moment “.
Des de la gespa de la piscina, l’afició, asseguda en cadires, va entonar diversos càntics, entre d’altres: “àrbitre no tens xiulet”, “Óscar Maireles”, “malagueny” … Va destacar precisament el malagueny Juanto, que va ser tota una revelació. Ningú el coneixia molt encara, però la seva forma de jugar, com si li anés la vida en això, va sorprendre a tots. Ell és estudiant de Màster, de primer any al Col·legi Major, i es comenta que juga en un equip de rugbi. I la veritat és que semblava que confonia els esports, ja que encara que Jan Cañada, després d’una puntada de peu que va rebre per part seva, va intentar parlar amb ell perquè es relaxés una mica, l’únic que va aconseguir va ser engegar-lo encara més. En una altra ocasió, va ser Xavi Blavia qui va rebre una bona puntada. “He tocat bola”, es va justificar el malagueny. “Sí, i a mi també”, va contestar Blavia.
La lliga interna, en paraules dels seus organitzadors, ha de ser i està pensada per fomentar els vincles entre els residents del Col·legi Major, i ser un exemple d’esportivitat. El que vam veure en el primer partit dista molt de ser un gran exemple, encara que tampoc va ser un drama. Poc a poc, com cada any, s’anirà millorant la relació entre els jugadors dels propis equips, i amb els rivals.